Article publicat a Levante-EMV
De nou és 8 de març.
Pura Peris
Un 19 de març de 1911, ara va a fer 100 anys, es celebraven les primeres manifestacions i actes públics per conmemorar l´Any Internacional de la dona treballadora, declarat l´any anterior. Al curs académic 1910-1911 es feia realitat l´accés de les dones a la Universitat en igualtat de condicions que els homes.
Han passat 100 anys i malgrat tots els esforços per combatre les discriminacions existents, els diferents rasers de mesurar a les dones i als homes, encara estem molt lluny de ser una societat igualitària i per tant socialmente justa i democràtica.
Les xifres de dones mortes a mans de la violencia masclista ens colpis cada dia; les xiquetes i dones al món que son maltractades, violades, explotades sexualment, desaparegudes, lluny de decreixer augmenta.
Però també són les dones i les joves fonamentalment les que estan al capdavant dels moviments cívics que surten al carrer per dir prou als repressors.
Educar per aconseguir una societat justa i igualitària és el repte que tenim en els propers anys per a que aquest dia de la dona treballadora siga sols un dia de festa, un dia on en lloc de reclamar el mateix salari pel mateix treball, celebrem que tenim les mateixes condicions socials, cíviques i humanes que els postres companys.
Però sembla que el Govern Valencià no pensa el mateix i si nó mireu, l´educació sexual, educació fonamental per generar una societat sana segons l´0MS, ha desaparegut del sistema educatiu públic. Però anem més enllà, ja que no eduquem en sexualitat hauriem de fer accions per garantir que les i els menors d´edat sapigueren quin són els riscos d´una sexualitat mal entesa, al menys és el que pense. I què pensa el Govern Valencià? Doncs ni més ni menys que, hi ha que generar prestacions econòmiques a aquells que donen acollida a menors embarassades; que les adolescents embarazadse o menor d´edat mare li facen una adaptació curricular i una atenció educativa domiciliaria i que el concebut, no nascut, siga considerat membre de la familia per obtenir beques i ajudes com les de llibres, idiomes o per aconseguir places escolars per familiar. És el programa anomenat + vida. Més vida per a qui? Segur que per l´adolescent no.
Així que amigues i amics, un any més sortirem al carrer per demanar que tots els dies siguen 8 de març, per demanar una educació en igualtat per fer homes i dones que treballen en igualtat i per la igualtat, i per denunciar i exigir la desaparició de politiques que cercenen el futur de les nostres adolescents, el futur de la dona i de tots , perque sense les dones ni hi ha igualtat i sense igualtat no hi ha futur.
*Els Verds del País Valencià, portaveu local L´Eliana
dijous, 10 de març del 2011
Les dones diem prou a la premsa
Infotúria.com
Es presenta el col·lectiu 'Les dones diem prou a Camps
El col·lectiu nascut de la iniciativa de dones de diferents àmbits, d'edats i procedències, ja compta a hores d'ara amb l'adhesió de més de 300 dones, la majoria a través de les xarxes socials, i de personalitats destacades com Imma Sancho (actriu de la sèrie televisiva l'Alqueria Blanca), Amalia Garrigós (periodista de Ràdio 9), Rosana Pastor (actriu), Carme Miquel (escriptora), Empar Salvador (presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià), Francisca Cuesta Navarro (secretaria de la seccion sindical CGT de Ford Espanta) o Carme Amoraga (escriptora), a més de diversos col·lectius, entitats i partits polítics.
Segons assenyalen des d'esta agrupació “les dones italianes han dit prou a Berlusconi i la seua impunitat esfereïdora i les dones egípcies han dit prou a la dictadura indecent de Hosni Mubàrak. Davant la desfeta dels mínims drets bàsics com la llibertat d’expressió, d’informació, d’educació, de tria de model familiar o de model econòmic, les dones valencianes diemprou a Francisco Camps i al seu govern manipulador, corrupte i censor. Sabem quin món volem i anem a fer-lo possible”.
El manifest, que estat presentat per una representació de les dones sotasignants formada per les periodistes Reis Juan, Núria Cadenas i Anna Peña, les escriptores Gemma Pasqual i Rosa Roig (escriptora), l'advocada Mercè Teodoro i la profesora de dret Pura Peris, “vol encoratjar a les dones valencianes a dir prou a la desfeta de l’escola pública valenciana, perquè els nostres fills tenen dret a una educacíó de qualitat i en valencià”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)